Sol i Sole

El despertador del telèfon va sonar en mode vibrant a les 5.25 i ella el va sentir baix del coixí. Es va alçar sense fer soroll i es va adreçar al bany contigu d’immediat. El Peter roncava a l’altra banda del llit amb tota sonoritat. Dutxa ràpida i a vestir-se. Vestit jaqueta negre i brusa blanca, tenia conferència. Arracades de llautó daurades amb forma de fletxa que havia comprat a una dissenyadora polonesa al mercat de Museumplein i un anell antic amb forma de peix d’Orissa. Sempre alguna cosa original o ètnica, era el seu estil.

Va eixir de l’habitació amb xancletes i les sabates de tacó a la mà i va anar a la cuina per fer-se un tallat de màquina i preparar-se un parell de llesques de pa amb oli d’oliva italià ecològic i mel de Tigray. Va eixir a la terrassa a menjar-s’ho mentre consultava el mòbil. Missatge al grup d’amigues d’Addis. Bon dia, xiques, aquesta setmana treballe de dilluns a dimecres, no compteu amb mi per a res. Divendres necessitaré sauna i massatge, qui s’apunta 💆? Tres besets 😘😘😘. Segon missatge al professor d’amarinya per cancel·lar la classe. Quan interpreta acaba esgotada. Estar concentrada en el que diuen les persones, entendre-les i transmetre la informació en tant poc de temps requereix un gran esforç intel·lectual i fins i tot físic, ella també parla amb les seues mans i, quan toca consecutiva, es passa el dia dreta. El cervell no dóna per a més.

En acabar els missatges passa a l’agenda del dia. 7.45 el xofer portarà l’Anna, la major, i el Sebastià, el segon, a l’escola, una sort viure tan prop. La menuda avui està malalta, es quedarà a casa. A les 8 tornarà a per ells. De camí la deixaran a la Unió Africana i el cotxe seguirà fins a l’oficina del marit. Després que faça la compra al súper de Bole, al del barri fa una setmana que no hi ha llet i també necessiten sucre. Pel sucre haurà d’anar al mercat i fer més de vint minuts de cua. Encara té temps de carregar la targeta de la llum, que és prepagament, mitja hora de cua; però no d’omplir el dipòsit de gasolina, més de dues hores d’espera, estem a final de mes i sempre escasseja. El cotxe tornarà a pel fill a la 1.30, té futbol extraescolar i després cal portar-lo a l’escola holandesa. Tres dies per setmana tots tres van a l’escola de l’ambaixada en flamenc a més d’estudiar a l’escola internacional. Tornada a Sarbet per arreplegar la filla que estarà esperant a la biblioteca. Cal enviar un missatge al professor de violí per dir-li que arribaran vora les 4. Tornant, poden arreplegar-la a ella que estarà a la cafeteria. La conferència acaba a les 3. La deixarà a casa i anirà a l’oficina del Peter per portar-lo a l’ambaixada russa, avui hi té un còctel. Dues hores extres per al xofer, cal apuntar-ho al calendari de la cuina, que si no se li oblidarà a final de mes.

7.10. Notícies en holandés a la ràdio, 20 minuts, mentre prepara el desdejuni dels xiquets, sort que la Sol arriba avui prompte. Després del desdejuni li dona temps a llegir la portada del diari, toca en francés. Dilluns, dimecres i divendres dues llengües, dimarts, dijous i dissabte les altres dues. Cal mantindre les quatre cada dia, Sole és ben disciplinada per això. Diumenge, lliure. També ha de revisar les notes de la conferència d’e-learning a Àfrica, no en té ni idea, què voldrà dir PLE o MOOC? Com ha de traduir Understanding by Design o Flipped Classrooom al francès?

7.15 arriba Sol, el seu sol…

Sol, Tsehai en amarinya, la seua llengua. S’ha alçat a les 4, ahir va anar d’enterrament i no va tindre temps de fer l’enjera. El teff fa tres dies que fermenta. A les 3.45 ha sonat el despertador, quina mandra amb aquesta frescor. El Dawit ha dormit tota la nit damunt d’ella, ahir tenia febre. Avui la Sole treballa, ha d’estar a les 7 a sa casa. Acaba l’enjera, encén el carbó per preparar el desdejuni, bufa amb el ventall d’espart perquè accelere la combustió. A les 4.30 comença a fer el fir fir amb l’enjera d’ahir. Mentre bull l’aigua amb un foguer elèctric, prega perquè no se’n vaja la llum. Avui no hi ha temps per fer café. El muetzí crida a l’oració. Perfecte per despertar el fill i l’home. Avantatges de viure en un quarto dins d’una mesquita. El Dawit vol seguir dormint, l’home ni l’ha sentida, encara estarà baix l’efecte de l’alcohol d’ahir. Al bany que comparteixen amb els veïns hi ha cua, ella pot dutxar-se a casa de la Sole, avui tindrà temps. El marit diu que ho farà a la nit. A veure si se’n recorda. Després de desdejunar comencen a caminar cap a casa de la germana, és massa matí per portar el xiquet a l’escola. 20 minuts caminant, tots de pujada. En arribar, olor a cafè torrat, ella encara està en dejú, no ha tingut temps de res. Ja desdejunarà a casa de la Sole, la Mònica està a casa. Això li fa recordar que potser el seu Dawit encara té febre. Li toca el front, no, gràcies a Déu. Tres taxis i arribarà a casa. La Sole ja haurà preparat el desdejuni. Aquesta senyora no és com les altres per les quals ha treballat. Aquesta treballa, cuina, estudia violí i ja parla amarinya. Què bona que és! Cua a la parada, tots van plens. Què mal que condueixen, van per qualsevol lloc. Sort que ha aconseguit seient. Una estona de relaxament. Avui treballa el Fikru de porter, què guapo que és i tant religiós ell, a més no li agrada la cervesa ni el qat, un home sencer. Ai, què fa ella pensant altra vegada en aquest home! Treu el mòbil i busca l’App de la Bíblia, comença a llegir, Salm 140.

– Bon dia Sol, com està el teu fill? L’has deixat a casa de la teua germana? Encara té febre? La Mònica està millor. Avui no anirà a escola. Després podeu fer galetes, hi ha mantega a la nevera, ahir el xofer en va trobar. Si està cansada li poses els dibuixos però el disc blau en holandés.

– Bon dia, Soledat, gràcies a Déu que no té febre, sí que faré galetes amb la xiqueta. Hui toca planxa, però amb ella a casa no sé si tindré temps per tanta cosa.

– No cal dir-ho, Sol, tu a la teua marxa. Que tingues un bon dia! Qualsevol cosa li telefones al Peter, jo estaré a la cabina i no ho sentiré.

11.10. Set trucades perdudes de casa, serà la xiqueta. 27 WhatsApp, la Sol plora 😢😢😢 ha trencat una tasseta de café de la prestatgeria del menjador, quin disgust! 😡😡😡- contesta la Sole immediatament. La Sole mai s’enfada. Li ha barrejat roba i li ha canviat de color, cada dos per tres li crema els bescuits, és lenta i no pots dir-li més d’una cosa alhora perquè s’atorrolla, li costa somriure, malcria els seus fills… però ella sap que és honesta, bona persona, que ho fa tot el millor que sap…

Se sent malament. Per què li ha posat aquesta careta tan lletja? És la primera vegada que ho fa. Sap que la Sol no ho ha fet a posta, potser ha sigut la Mònica i ella s’ha carregat la culpa, sempre vol protegir els seus fills. Què mal li sap ara, en aquest país tothom és tan amable i és només una tassa! La tassa del seu avi, una tassa que té vora cent anys i que és un record familiar, però aquesta careta era massa forta. N’està penedida.

Plin, plin, plin, nou missatge, la Sol està escrivint… Què és? 💩 Una merda! Li ha enviat una merda? Què sensible! És veritat que ella li ha enviat una cara de pocs amics 😡, però tampoc és per a tant, què fort, se n’ha passat. Li truca al Peter per contar-li-ho, però no li agafa el telèfon, estarà reunit, aquest home sempre està reunit. Missatge al grup d’amigues, necessita compartir-ho amb algú. La Sol m’ha enviat una merda. De sobte vint missatges en menys de 2 minuts: que si eres massa bona, que si eres massa bleda, que l’hauràs de despatxar, què insolent, que com s’atreveixen (en plural, com si fora tota Etiòpia qui ha enviat l’emoji).

Com va a acomiadar-la ella! El seu home treballa a l’obra i beu, Sol ho paga tot a casa, el lloguer, l’escola del fill, la llum, l’aigua… Si buscara una altra empleada, què dirien els seus fills? L’estimen tant… Ella mai ha canviat, una a cada país, a totes les ha estimades i totes a ella, sempre agraïda, sempre generosa (regals a Nadal, a l’estiu, cada vegada que viatgen…), bon sou, els hi ha ensenyat a cuinar, els ha buscat feina quan se’n van… Amigues més que empleades.

Està cansada, dolguda, rabiosa, no pot tornar a la cabina. No interpretarà bé. Mal de cap. Intenta telefonar a l’encarregat. No l’agarra, estarà traduint. Li envia un WhatsApp. La meua filla està malalta, he de portar-la a l’hospital. Se sent culpable, és sempre molt responsable. Sap que no està bé. Mai ha abandonat una conferència però hi ha intèrprets suplents avui. Ix de l’edifici, plou. Truca al xofer, però està conduint, se’n recorda que el Sebastià té futbol i li ve al cap tot el programa.

Agafa un taxi. A l’Intercontinental. Vol nadar, una estona al jacuzzi, vol desaparèixer… Recorda que no porta banyador, és igual, un massatge, el que siga, ha de pensar… Per què treballa tant? Per què està de massatge en comptes d’anar a casa i parlar amb Sol? Ella sempre defensa els etíops, les amigues es riuen d’ella, patriòtica d’adopció. Es queda adormida amb la toquejada.

La massatgista la desperta, fa un quart d’hora que ha acabat… Dutxa d’aigua calenta. El màxim que pot aguantar, l’ixen les llàgrimes, no vol tornar a casa. Es vesteix lentament, intenta animar-se, però torna a plorar. Obri la bossa, treu el telèfon, ja són les 5, potser poden passar a per ella. Missatge de Sol:

“Hola Sole. Ho sent molt, ja sé que s’estimava molt la tassa, era del seu avi. Encara està enfadada amb mi? Li he enviat un gelat de xocolata 💩 i no m’ha contestat, com sempre diu que la xocolata li posa de bon humor 😋😋😋 Estic esperant-la a casa, el meu fill ja ha acabat l’escola i està esperant-me amb la mestra. La Mònica no té febre, me’n puc anar?

Sole plora, aquesta vegada de riure 🙈😂😂😂😃😃😃

2016-06-03 21.32.15

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s